Pràctiques territorials alternatives

howard4c

Tradicionalment des de la planificació del territori i urbana s’ha concebut la ciutat com un espai asèptic sobre el qual es construeixen noves arquitectures que sens dubte milloraran la qualitat dels habitants. El pla es concep com un instrument estàtic, rígid, de dalt a baix i per tant amb escassa participació efectiva, i que dibuixa una imatge ideal de la ciutat o del territori en un termini de temps bastant ampli. Aquesta concepció tecnocràtica com a política típica de l’Estat de Benestar entra en crisi amb la imposició creixent de la ideologia i projecte neoliberal que a poc a poc va impregnant i influint en la totalitat de polítiques públiques dels països desenvolupats, incloent en elles la política urbanística. Es comença a proposar com a solució als problemes derivats de la planificació anterior com la falta d’equipaments en molts barris, d’habitatge barat, o els impactes socials i ambientals de grans projectes urbanístics, una planificació més flexible, menys intervencionista i que pose al mercat la major quantitat possible de sòl amb la finalitat de que els preus comencen a baixar. Les crisis del petroli no fan sinó reforçar aquesta visió de la planificació. És en aquest context que neix la planificació estratègica com a forma de gestió del territori més a llarg termini i amb la participació de més actors, bàsicament el sector empresarial. Sota aquest paradigma, l’habitatge i la construcció d’infraestructures es converteix en un dels principals motors de creixement econòmic en molts països, un creixement que no sembla tenir límits.

No obstant això cada vegada són més les veus que comencen a qüestionar aquest model neoliberal de gestió del territori. De l’urbanisme jeràrquic i centralitzat es passa a l’urbanisme empresarial que converteix als ciutadans en usuaris o clients. Qüestions socials com la pobresa, l’atur, la desindustrialització, la contaminació, l’èxode rural o les desigualtats de tot tipus poc interessants per al capital es deixen en un segon pla. El principal esforç consisteix a millorar la imatge de la ciutat, atreure inversions i fer-la més competitiva coste el que coste.

rotonda

A Espanya han proliferat els “cadàvers urbans” després de la crisi, centenars de projectes urbanístics abandonats a mitjà construir, en molts casos projectes totalment absurds en el qual es veu a vista d’ocell vials i parcel·les abandonades sense cap relació amb el territori en què s’assenten. En aquesta imatge Escúzar, a Granada.

A partir de principis del segle XXI comença a debatre’s la funció transformadora i social de la planificació urbana i territorial. La realitat és que massa plans sectorials no aconsegueixen els seus objectius, massa plans que intenten racionalitzar el consum de sòl no acaben d’aprovar-se i massa plans que intenten posar fre a la destrucció de patrimoni, de sòl i de naturalesa ni tan sols s’acaben de redactar o són modificats substancialment fins a quedar desvirtuats. La gran paradoxa de la planificació territorial a Espanya és que malgrat que la major part de les comunitats autònomes posseeixen lleis i plans d’ordenació racional i sostenible del territori, el resultat difereix poc de l’època del desenvolupisme franquista en el qual no existia planificació territorial de cap tipus.

Tant des del món del periodisme, com dels moviments socials i posteriorment de l’acadèmia, comença a criticar-se durament la planificació neoliberal del territori. Comença a qüestionar-se seriosament el paradigma del creixement i del desenvolupament sostenible com a ideologia o conjunt de polítiques que han resultat devastadores per al medi ambient i capes àmplies de la ciutadania. Es proposa una revisió en profunditat del caràcter de la planificació territorial i urbanística, que va molt més allà de la planificació i que planteja tot un canvi de model social i de vida, tal com es detalla a continuació:

 

Procreixement Procomú
Relacions econòmiques Economia de mercat Economia social, sostenible i cooperativa
Filosofia de vida Individualisme, materialisme i consumisme Activisme, comunitarisme, ecologisme
Relacions tecnològiques Dependència tecnològica, obsolescència programada Emancipació, la tecnologia como eina
Accés a l’habitatge Habitatge en propietat amb endeutament de per vida Construcció col·laborativa, cooperativa d’habitatge, masoveria urbana, autoconstrucció
Treball Minijobs, flexibilització, precarietat Co-working, cooperativisme, bancs de temps
Relacions amb la natura Explotació, museïficació, pagament per serveis ambientals Readaptació a cicles naturals
Terra Recurs residual, res nullius Recurs central, res communis, custòdia, horts urbans
Política Democràcies representatives Democràcias directes

En definitiva aquesta línia de recerca explora i analitza noves formes alternatives de planificació i gestió territorial, urbana i ambiental en ciutats i pobles que busquen passar del pla o el govern del territori com alguna cosa llunyana i estàtica o totalment permissiva amb el consum de sòl i recursos, al procés ciutadà participat, creatiu, multiescalar i mutlidisciplinar, amb instruments i procediments que faciliten  la construcció i producció comunitària d’espai, a partir d’eines com la masovería, la custòdia del territori o el cooperativisme.

Anuncios