La despoblació rural comporta l’abandonament de l’ús tradicional del territori i, a vegades, la seua substitució per altres usos; arran de l’emigració, camps, pastos, muntanya i patrimoni cultural queden abandonats a la seua sort. Els territoris de muntanya mediterrània constitueixen un bon laboratori d’investigació d’estos processos espacials -el despoblament i els consegüents canvis en el paisatge-, de les seues conseqüències i de les possibles formes de gestionar els dits canvis.
Regeneració de la vegetació natural en antics bancals de cultiu en el poble abandonat de Las Dueñas (Arcos de las Salinas, Teruel). Foto: Recartografías.
Al mateix temps que els entorns metropolitans periurbans mediterranis, especialment els litorals, s’expandeixen i densifiquen, la muntanya mediterrània es va buidant. De tot això hi ha bons exemples en l’entorn de la Universitat de València, per exemple, la província de Teruel és paradigmàtica en quant a l’abandonament. Amb una pèrdua de població en l’últim mig segle de l’ordre del 50% i amb densitats de població actuals, en la muntanya, inferiors a 10 hab/km2, forma un d’eixos terrenys d’investigació geogràfica d’origen involuntari. Este territori fou gestionat durant segles per mitjà d’un sistema de poblament dispers, autosuficient, d’origen medieval, açò és, des de barris o aldees, masos o masies i màssics, sent els terrenys associats a estos xicotets nuclis els primers a abandonar-se, abans que aquells altres pròxims als pobles. Després del despoblament, la vegetació i la fauna, els ecosistemes, van guanyant terreny, els boscos es densifiquen i cobren complexitat i seguint lleis naturals i espacials, partint de cobertes i taques residuals de vegetació, van conquistant terreny. Es restableixen dinàmiques i processos biòtics, edàfics i hidrogeomorfològics, en una paraula, naturals, en un context de canvi climàtic i global. Són estos patrons i processos naturals espacials, en un mitjà bruscament despoblat després de segles de gestió continuada i en un marc de canvi climàtic i global, el fonament d’aquesta línia d’investigació. Es pretén respondre a qüestions com les següents i a altres que aniran desprenent-se de la pròpia activitat investigadora:
Quins patrons segueix eixe avanç territorial de la vegetació en el territori?
A quins ritmes es produeix?
Què ocorre en el si dels boscos que han deixat d’aprofitar-se totalment o parcialment? I en els pastos i deveses?
Quins efectes té eixe abandonament sobre els sòls i en el cicle hidrològic en la muntanya mediterrània i quins poden ser les conseqüències, per exemple, en els recursos hídrics?
Quin impacte té l’abandonament del patrimoni cultural, material i immaterial, en els processos i dinàmiques naturals? I en la pròpia conservació d’eixe patrimoni?
Quines possibles respostes socials i econòmiques es poden donar a estos canvis?
Quina repercussió té la tinença comunal de la terra sobre el procés d’abandonament?
En definitiva, es pretén rastrejar i avaluar els canvis geogràfics desencadenats en el territori pel despoblament d’un paisatge secularment antropitzat, així com les conseqüències d’eixe abandó en la vegetació, la biodiversitat, els sòls, el patrimoni i els processos hidrogeomorfològics, amb el propòsit de fer propostes de gestió, en un context de canvi climàtic i de persistència de les tendències demogràfiques negatives. Per a la consecució d’estos objectius es combinen diferents mètodes de la Geografia consistents, principalment, en la revisió bibliogràfica i documental, l’anàlisi de cartografia i de foto aèria històriques i actuals, l’aplicació de sistemes d’informació geogràfica (SIG), la realització d’enquestes en profunditat i la realització de treball de camp, tant qualitatiu com quantitatiu.
Recartografías 