Territoris abandonats

La despoblació rural comporta l’abandonament de l’ús tradicional del territori i, a vegades, la seua substitució per altres usos; arran de l’emigració, camps, pastos, muntanya i patrimoni cultural queden abandonats a la seua sort. Els territoris de muntanya mediterrània constitueixen un bon laboratori d’investigació d’estos processos espacials -el despoblament i els consegüents canvis en el paisatge-, de les seues conseqüències i de les possibles formes de gestionar els dits canvis.

 las-duenas2

Regeneració de la vegetació natural en antics bancals de cultiu en el poble abandonat de Las Dueñas (Arcos de las Salinas, Teruel). Foto: Recartografías.

Al mateix temps que els entorns metropolitans periurbans mediterranis, especialment els litorals, s’expandeixen i densifiquen, la muntanya mediterrània es va buidant. De tot això hi ha bons exemples en l’entorn de la Universitat de València, per exemple, la província de Teruel és paradigmàtica en quant a l’abandonament. Amb una pèrdua de població en l’últim mig segle de l’ordre del 50% i amb densitats de població actuals, en la muntanya, inferiors a 10 hab/km2, forma un d’eixos terrenys d’investigació geogràfica d’origen involuntari. Este territori fou gestionat durant segles per mitjà d’un sistema de poblament dispers, autosuficient, d’origen medieval, açò és, des de barris o aldees, masos o masies i màssics, sent els terrenys associats a estos xicotets nuclis els primers a abandonar-se, abans que aquells altres pròxims als pobles. Després del despoblament, la vegetació i la fauna, els ecosistemes, van guanyant terreny, els boscos es densifiquen i cobren complexitat i seguint lleis naturals i espacials, partint de cobertes i taques residuals de vegetació, van conquistant terreny. Es restableixen dinàmiques i processos biòtics, edàfics i hidrogeomorfològics, en una paraula, naturals, en un context de canvi climàtic i global. Són estos patrons i processos naturals espacials, en un mitjà bruscament despoblat després de segles de gestió continuada i en un marc de canvi climàtic i global, el fonament d’aquesta línia d’investigació. Es pretén respondre a qüestions com les següents i a altres que aniran desprenent-se de la pròpia activitat investigadora:

Quins patrons segueix eixe avanç territorial de la vegetació en el territori?

A quins ritmes es produeix?

Què ocorre en el si dels boscos que han deixat d’aprofitar-se totalment o parcialment? I en els pastos i deveses?

Quins efectes té eixe abandonament sobre els sòls i en el cicle hidrològic en la muntanya mediterrània i quins poden ser les conseqüències, per exemple, en els recursos hídrics?

Quin impacte té l’abandonament del patrimoni cultural, material i immaterial, en els processos i dinàmiques naturals? I en la pròpia conservació d’eixe patrimoni?

Quines possibles respostes socials i econòmiques es poden donar a estos canvis?

Quina repercussió té la tinença comunal de la terra sobre el procés d’abandonament?

En definitiva, es pretén rastrejar i avaluar els canvis geogràfics desencadenats en el territori pel despoblament d’un paisatge secularment antropitzat, així com les conseqüències d’eixe abandó en la vegetació, la biodiversitat, els sòls, el patrimoni i els processos hidrogeomorfològics, amb el propòsit de fer propostes de gestió, en un context de canvi climàtic i de persistència de les tendències demogràfiques negatives. Per a la consecució d’estos objectius es combinen diferents mètodes de la Geografia consistents, principalment, en la revisió bibliogràfica i documental, l’anàlisi de cartografia i de foto aèria històriques i actuals, l’aplicació de sistemes d’informació geogràfica (SIG), la realització d’enquestes en profunditat i la realització de treball de camp, tant qualitatiu com quantitatiu.

Anuncios